La Gran Muralla de Xina i el "Pato Laqueao"

Després de dues horetes d'autocar i d'escoltar (i dormir...) les aventures de l'emperadriu Magnòlia que ens explicava la nostra inesgotable guia Alícia, vam arribar a Badaling, un dels llocs més turístics i típics per pujar la Muralla Xina. Allà ens vam fer fer foto de rigor amb el grup i després teníem una hora per caminar per la muralla i gaudir de les vistes. Mare meva la gentada que hi havia! No es veia muralla, només un gran riu de persones serpentejant per la muntanya! Quin horror! La guia ens havia avisat que si ens empenyíen i cridaven que no es ho preguéssim malament, ja que allà era normal i no es considerava de la mala educació... Jo ja començava a posar-me nerviosa-claustrofòbica veient la gent i escoltant aquestes indicacions de la guia! jejeje Per sort, el Ramon havia llegit la recomanació de la Lonley que deia que optessim millor per anar cap a l'esquerra de la muralla, on potser no hi havia tan bona vista, però que era molt més agradable de fer. I la veritat és que la vam encertar! En els primers trams hi havia força gent, però res comparable amb l'aglomeració de l'altre cantó de la muralla i, mica en mica, vam anar pujant fins a trobar lloc en què estàvem gairebé sols! Quina xulada! Va valer la pena tot i la forta pujada d'alguns trams de la muralla i dels trams d'esglaons desiguals amb una inclinació gairebé vertical! Incerïble. Com sempre, se'ns va fer curt: una hora no és suficient per passejar-t'hi tranquil·lament. Però, bé, ara tocava anar a jalar! jejeje Després de dinar ens van dur altre cop cap a ciutat i era el moment que ens duien de compres. La guia ens va explicar que ens duien a un mercat que no era el famós Mercat de la Seda, perquè s'havien trobat molts cops que els turistes es queixaven de l'agressivitat dels venedors d'aquest marcat: els agafaven del braç i els estiraven, no els deixaven sortir de la botiga, etc... i en canvi, al lloc on ens duien era molt més tranquil. Aquí vam tenir una mica de decepció: ens esperàvem un gran mercat amb pardetes per tot arreu... i no va ser així...: ara els mercats s'han convertit en uns grans magatzems de quatre plantes plens de gom a gom de botiguetes i botiguetes.

Vam fer-hi una ullada, i ja gairebé volíem marxar quan vam decidir de fer un cop d'ull per veure si trobàvem un anorac per a mi... I ves per on, vam acabar engrescant-nos amb la tonteria i el regateig i vam estar una bona estona voltant el mercat i comprant roba! La nostra tàctica de regateig consistia en que jo feia de "poli buena" i el Ramon de "poli malo" i així aconseguíem els preus més baixos! jejeje Al principi era divertit, però després n'acabaves fins al capdamunt! Finalment, vam decidir marxar i ens vam dirigir cap a l'autocar i vam esperar que arribés tota la gent del grup. Un cop hi vam ser tots ens van portar a sopar a un restaurant on ens esperava el menjar més típic i famós de Beijing: l'anec a l'estil de Beijing o més conegut com a "Pato laqueao". Deliciós! Vam gaudir, altre cop, d'un menjar boníssim.