El Temple del Cel i vol cap a Xi'an

Aquest dia la guia ens proposava de fer una volta pels Hutongs i després anar al Temple del Cel. Com que nosaltres ja havíem anat als Hutongs el primer dia, li vam proposar a la guia que ens digués el lloc i l'hora on ens podíem trobar abans d'entrar al Temple del Cel i així nosaltres aprofitaríem aquelles hores per visitar altres coses. Vam quadar a la porta est del parc dels Temple del Cel a les 12h. Vam decidir anar passejant pels carrers fins al Parc del temple del Cel i veient com vivia la gent, i gaudint de l'ambient caòtic i fascinant d'aquella gran ciutat. Vam passar per davant del Mercat de la Perla, el famós, però no hi vam entrar, total era com el que havíem anat el dia anterior i ja estàvem saturats de compres! Finalment, vam arribar al Parc del Temple del Cel i com que encara era força aviat i quedava una hora llarga per reunir-nos amb el grup, vam decidir entrar al Parc. I novament va ser un gran encert! Era un parc enorme, molt bonic, molt verd i feia un dia espectacularment assolellat. Passejar per allà va ser una de les millors estones del viatge! El parc estava ple de gom a gom, hi havia milers d'avis, i no tan avis, reunits en el parc: uns practicaven esport: hi havia una zona plena de barres, espatlleres, paral·leles i tota mena d'estris per fer exercici. Era impressionant l'agilitat i la bona forma física d'aquests avis! D'altres jugaven a cartes o a escacs asseguts a l'ombra, altres ballaven al so d'una música molt curiosa i com carrinclona, altres jugaven a badminton, i també a un curiós joc de passar-se, amb els peus, una espècie de pilota de plomes: quatre o cinc persones es posaven en rotllana i a puntades de peu feien un mena de rondo i s'anaven passnat aquest enginy amb polmes. Eren un experts incerïbles! Quin domini. Ens va agradar tant que ens en vam comprar una i vam estar practicant en el parc... vam deixar el pavelló per terra! jejejeje Sembla fàcil, però cal molta pràctica i ser més de dues persones! jejejeje

En un dels racons dels parc també ens vam trobar un grup de persones cantant, com si fos una coral i just al costat un altre grup també cantant i una mica més amunt tres músics i una cantant fent el seu particular repertori, jejejeje tots alhora! Quina olla de grills! Però ells no tenien cap problema! Cadascú a la seva bola! jejeje Cap a una altra zona del parc ens vam trobar gent practicant amb el diabolo, i altres estris de gran habilitat. Va ser fascinant, un altre món! Quan van ser les 12h ens vam reunir amb el grup i vam entrar a visitar el Temple del Cel. Què bonic que és!

La Gran Muralla de Xina i el "Pato Laqueao"

Després de dues horetes d'autocar i d'escoltar (i dormir...) les aventures de l'emperadriu Magnòlia que ens explicava la nostra inesgotable guia Alícia, vam arribar a Badaling, un dels llocs més turístics i típics per pujar la Muralla Xina. Allà ens vam fer fer foto de rigor amb el grup i després teníem una hora per caminar per la muralla i gaudir de les vistes. Mare meva la gentada que hi havia! No es veia muralla, només un gran riu de persones serpentejant per la muntanya! Quin horror! La guia ens havia avisat que si ens empenyíen i cridaven que no es ho preguéssim malament, ja que allà era normal i no es considerava de la mala educació... Jo ja començava a posar-me nerviosa-claustrofòbica veient la gent i escoltant aquestes indicacions de la guia! jejeje Per sort, el Ramon havia llegit la recomanació de la Lonley que deia que optessim millor per anar cap a l'esquerra de la muralla, on potser no hi havia tan bona vista, però que era molt més agradable de fer. I la veritat és que la vam encertar! En els primers trams hi havia força gent, però res comparable amb l'aglomeració de l'altre cantó de la muralla i, mica en mica, vam anar pujant fins a trobar lloc en què estàvem gairebé sols! Quina xulada! Va valer la pena tot i la forta pujada d'alguns trams de la muralla i dels trams d'esglaons desiguals amb una inclinació gairebé vertical! Incerïble. Com sempre, se'ns va fer curt: una hora no és suficient per passejar-t'hi tranquil·lament. Però, bé, ara tocava anar a jalar! jejeje Després de dinar ens van dur altre cop cap a ciutat i era el moment que ens duien de compres. La guia ens va explicar que ens duien a un mercat que no era el famós Mercat de la Seda, perquè s'havien trobat molts cops que els turistes es queixaven de l'agressivitat dels venedors d'aquest marcat: els agafaven del braç i els estiraven, no els deixaven sortir de la botiga, etc... i en canvi, al lloc on ens duien era molt més tranquil. Aquí vam tenir una mica de decepció: ens esperàvem un gran mercat amb pardetes per tot arreu... i no va ser així...: ara els mercats s'han convertit en uns grans magatzems de quatre plantes plens de gom a gom de botiguetes i botiguetes.

Vam fer-hi una ullada, i ja gairebé volíem marxar quan vam decidir de fer un cop d'ull per veure si trobàvem un anorac per a mi... I ves per on, vam acabar engrescant-nos amb la tonteria i el regateig i vam estar una bona estona voltant el mercat i comprant roba! La nostra tàctica de regateig consistia en que jo feia de "poli buena" i el Ramon de "poli malo" i així aconseguíem els preus més baixos! jejeje Al principi era divertit, però després n'acabaves fins al capdamunt! Finalment, vam decidir marxar i ens vam dirigir cap a l'autocar i vam esperar que arribés tota la gent del grup. Un cop hi vam ser tots ens van portar a sopar a un restaurant on ens esperava el menjar més típic i famós de Beijing: l'anec a l'estil de Beijing o més conegut com a "Pato laqueao". Deliciós! Vam gaudir, altre cop, d'un menjar boníssim.

Video de Xina

La Ciutat Prohibida

De bon matí, vam arribar amb el nostre autocar d'hispanohablantes a la plaça Tian'anmen. Tot i que el dia anterior hi havíem estat, veure-la de dia també ens va agradar molt! Vam passejar una mica per allà, vam escoltar les explicacions de la nostra guia Alícia sobre els diferents monuments i edificis importants del voltant de la plaça: el parlament, la casa del poble, etc. I vam veure el marcador que mesura el compte enrere dels dies que els falten per a les olimpiades del 2008.

Finalment, arribava l'hora esperada d'entrar a visitar la Ciutat Prohibida. Eren les deu del matí i queia un sol de justícia! Quina calor! Durat la visita ens vam trobar que hi havia una visita oficial dels governadors del Pakistan (recordeu?) i que hi havia la meitat de la Ciutat només per a ells i la plebe havíem d'anar per un altre costat... encantador... La visita va finalitzar, evidentment, en una botiga on venien records i regals, pintures, tasses, etc... I també hi havia una home que estava assegut en un racó de la botiga i que feia anar els pincells amb molta gràcia. Estava fent quadres amb cal·ligrafia. La guia ens va explicar que aquell home era un decendent de l'últim emperador, més concretament un dels néts de l'emperador... i que ara era una persona normal i corrent com nosaltres i que es guanyava la vida fent aquests quadres ja que la seva cal·ligrafia era exquisida i molt valorada... seria un "cuento xino"?
Bé, després de sortir de la botiga ens van portar a jalar en un restaurant i després ja vam anar cap al Palau d'Estiu. Un palau que s'havia fet construir l'Emperador i que tenia un llac artificial enorme que era una còpia del llac de l'Oest de Hagzou. Com deia la nostra guia, els encanta copiar i copien molt bé, jejeje. Vam fer un mini creuer pel riu i aquí jo ja anava demanat drogues pel Ramon ja que tenia un mal de cap que no s'hi veia! Pobre... Finalment, li van poder donar una antalgin o alguna cosa així... Després del creuer, tocava una altra botiga! Ens van dur a una fàbrica de perles d'ostres d'aigua dolça. El Ramon va aprofitar per qudar-se a l'autobús a clapar una estona. Després, ens van portar a un espectacle d'acrobàcies que ens va encantar, és al·lucinant l'agilitat que tenen aquests xinos!!