Arribem ben aviat a l’aeroport de Barcelona per tal d’evitar les cues de facturació. Tot perfecte, facturem a través de la terminal A reformada, antiga terminal olímpica, la veritat he de donar la raó al Dani: fins ara tot l’aeroport del Prat tenia una arquitectura força homogènia i amb aquesta intervenció s’han carregat una mica tota la uniformitat que tenia. Tot i així és força espectacular. Bé, després de fer un petit brunch amb el meus pares, procedim a passar els controls i a esperar dins de la terminal. Passem els controls sense cap incidència remarcable i cap líquid.
Primer de tot, localitzem la porta d’embarcament i seguidament procedim a fer de "cap a rab" tot l’aeroport, o sigui, des de la terminal A fins a la terminal Regional. Deu n’hi do quina patejada! Menys mal que ajuden les cintes transportadores. Quan faltava ben bé mitja horeta ens vam asseure al costat de la porta d’embarcament. Passats uns deu minuts de l’hora prevista, vam embarcar. En menys de deu minuts ja s’estava movent l’avió, em sembla que mai havia anat tant ràpid.
L’avió inicia la "rodamenta" cap a la banda de Castelldefels i una vegada esquivada la pista dreta es va dirigir fins al final de la pista esquerra, això vol dir que quasi anem a Frankfurt per autopista! Finalment, arribem a la zona d’espera i el més sorprenent: deu avions en espera! Això només ho havia vist al JFK! Però a Barcelona? Increïble, jejeje… Tot i així m’imagino que teníem el slot reservat perquè ens vam saltar tots els avions que esperaven, jijijii… vam sortir immediatament. Com fan habitualment, l’avió s’enlaira cap a Castelldefels i fa un viratge d’esquerres força radical, probablement pels veïns de Gavà Mar.
Durant l’estona d’enlairament, la Laieta no es va trobar gens bé, m’imagino pel canvi tant brusc de pressió i les maniobres tant brusques. Després d’una estona i un ventall provisional es va recuperar. L’avió va sobrevolar el mar i vam entrar per Marsella i Tulon, bé, això ens va dir el capità. El regalet del viatge va ser veure perfectament el Matterhorn i el Monte Rosa des de l’aire!! Passat una horeta i tres quarts vam aterrar a Frankfurt, veient tot l’skyline de la ciutat. La primera sensació va ser de fresqueta! Jejeje…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada